GLOSSARI

Termes referents a Mediació

Participació

Sumar i sostenir esforços. Formar part d’una proposta, que no necessàriament s’ha contribuït a definir.
Hi ha diferents tipus de participació: nominal, dirigida, creativa o col·laborativa. L’anomenada nominal fa referència a una contemplació reflexiva; la dirigida, consisteix en una contemplació amb una determinada acció proposada per la mateixa obra; la creativa, permet intervenir o aportar contingut i la col·laborativa, respon a una participació simètrica entre les diferents parts que treballen conjuntament.

Per exemple, la participació de l’actor Guillem Barbosa en la proposta TENDER de Duncan Gibbs que va tenir lloc a La Infinita, l’any 2019. L’actor feia una lectura performativa del text ideat per l’artista en la instal·lació artística que ell mateix havia creat.

Col·laboració

Procés de coproducció entre un grup de persones en un mateix projecte. Aquest tipus de procés implica una actitud activa i implica reciprocitat entre els diferents agents participatius. No escapa de les relacions de poder o jerarquies, però posa atenció en aquestes relacions de poder per tal d’afrontar-les des d’un punt de vista no vertical i des de la plena consciència de les diferències entre les persones integrants.
La col·laboració és el diàleg entre un grup de persones, que pren forma de paraula, matèria o acció. Un estira-i-arronsa entre les que col·laboren, una escolta activa que situa els afectes al centre, una responsabilitat compartida per desenvolupar la proposta.
L’Ordit és un espai de treball situat a la fàbrica de creació Fabra i Coats, que proposa col·laboracions amb el territori més proper, per tal de crear xarxes i ecosistemes comunitaris d’acció i producció cultural.

Col·lectiu

Pluralitat d’individues que es presenta vers la resta com a part d’una mateixa cosa. Fa referència a un grup de persones que treballa de manera conjunta o bé es refereix a un grup de persones que s’identifica entre si, per alguna raó o semblança.
Per exemple, el col·lectiu autogestionat PactoParto, format per exalumnes de l’Escola Massana. Va sorgir de la necessitat de generar espais comuns de creació artística fora d’espais institucionals, en temps postpandèmics.

Mediació

És un diàleg. Una intervenció entre persones de diferents contextos, que són posats en relació, per una persona que proposa un vincle o un espai de confluència entre els diferents agents. Té a veure amb les relacions, la comunicació i la integració.
Ràdiodijous és una proposta situada en el context de l’Escola Massana, que tot just està engegant, però que té la intenció de generar diàlegs dins la pròpia Escola, però també de generar diàlegs entre l’Escola i el context que habita, el barri del Raval.

Educació

Educar, guiar, conduir, formar o instruir. Procés d’aprenentatge. La recerca constant de l’interrogant i la generació de nous interrogants.

L’educació és la pràctica (política) més antiga de la humanitat. El que ens fa humans és que ho hem d’aprendre tot i que mai no deixem d’aprendre. El que educa també aprèn: tots som aprenents. Educar és aprendre a viure junts i aprendre junts a viure. Educar és tractar com a iguals els desiguals, acollir la diferència, no anul·lar-la. L’educador és qui convida a pensar i qui interromp la temptació de la vergonya. Qui dona temps i el comparteix. Educar és voler la llibertat de l’altre, és fer que perdi la mandra i la covardia de ser, d’aprendre. Educar és fer memòria -trencar l’estigmatització de la memòria- i és convidar a imaginar. És l’art de l’existència i l’obrador de la consciència. És entendre la intel·ligència no com una facultat, sinó com un equilibri. No és buscar rendiment, sinó donar acompanyament.
GARCÉS, Marina. Escola d’aprenents. 1a edició. Barcelona: Galaxia gutenberg, 2020.

Pedagogia radical

Educació com a possible alliberació personal o de transformació social en benefici de la col·lectivitat. Tendeix al bé comú, basada en principis de justícia i equitat. Crea espais perquè l’alumnx prengui autoconsciència sobre el món i sobre les altres.

Les escoles produeixen conformacions socials al voltant de l’explotació de classe, de gènere o de raça, però al mateix temps contenen pluralitats contradictòries que generen possibilitats tant per mediar com per a contestar a les ideologies i pràctiques de dominació. En efecte, l’escola no és ni un lloc de suport de la dominació que tot abasta, ni de la localització de la revolució; per tant, conté els espais ideològics i materials per al desenvolupament de pedagogies radicals. (...)La pedagogia radical ha de ser definida aquí com el punt d’entrada a la naturalesa contradictòria de l’escola, una oportunitat per a forçar-la cap a la creació de contradiccions per a una nova esfera pública.
GIROUX, Henry. Teoría y resistencia en educación. México, Siglo XXI editores, 1995. p. 153.

Co-aprenentatge

El coneixement i l’aprenentatge sorgeix a partir de totes les integrants del grup. Implica un trencament amb les metodologies pròpies dels sistemes oficials d’educació formal, ja que no es distingeix als subjectes com a ensenyants o ensenyats. Espai d’aprenentatge on es valida el coneixement de totes les integrants del grup, totes les veus sumen.

Microsillons. Ginebra, Suissa. Creada en el 2005, és una entitat independent formada per un grup d’artistes-mediadors interessats a generar zones temporals de reflexió, diàleg i creació entorn les pràctiques culturals contemporànies. Mitjançant un acostament col·laboratiu i transdisciplinar, Microsillons dona lloc a projectes locals amb micro-públics que s’involucren en el procés creatiu.

Escolta activa

Oferir atenció a la persona que s’escolta, percebre les seves emocions, sensacions o inquietuds, oferir un espai segur on expressar-se, fer saber a l’altre que és escoltada. Implica atenció i interès. Requereix sentits com l’oïda, la vista i l’olfacte, les corporalitats parlen i expressen.

Responsabilitat

Capacitat de respondre d’alguna cosa, de donar-ne raó. Sorgeix d’una mateixa, no és una imposició externa, sinó que és una tria individual cap a una tasca, cap a una altra persona, un projecte...

Autonomia

Qualitat del subjecte que es determina ell mateix independentment de tota constitució externa. Aquellx qui, per certes coses, no depèn de ningú.
El terme autonomia ressona a individualisme, pel fet de no dependre de ningú. En canvi, l’autonomia cooperativa, fa referència a la capacitat de prendre pròpies decisions, tenint en compte el context, l’entorn, les persones.